Des del punt de vista financer es poden diferenciar 4 diferents etapes en el cicle de vida d’un inversor:
- La primera etapa comprèn des que es finalitzen els estudis i es comença la vida professional.
- En la segona etapa la necessitat d’habitatge i béns de consum és més gran i per tant es produeix la fase d’endeutament.
- La tercera és quan els fills s’emancipen i es van cancel·lant els crèdits.
- Finalment, la quarta és la fase de jubilació.
El nivell de risc a assolir està directament relacionat amb la fase en que ens trobem dins del cicle de vida, de manera que en les primeres fases podrem assumir més nivell de risc, ja que la capacitat de recuperació en cas de pèrdues és més gran que en les dues últimes fases que podem definir com a fase de maduresa.
La Regla del 120 ens servirà per estructurar l’estalvi en funció de la nostre edat. Per aplicar aquesta regla cal restar a 120 l’edat de l’estalviador, obtenint com a resultat la quantitat de capital en tant per cent que ha de ser col·locada en renda variable, és a dir, en productes d’inversió d’alt risc. La diferència fins al 100% la regla recomana que s’ha de col·locar en renda fixa, és a dir, en productes de menys risc.
D’aquesta manera, obtindrem una estructura d’inversió recomanada en funció de la nostre edat i aquesta anirà canviant a mesura que complim anys i el nostre perfil necessiti ajustar-se, tal com es mostra en el gràfic següent:
Aquesta regla ens pot servir de manera orientativa per invertir en els productes d’estalvi adequats, diversificar i tenir una referència del risc que s’ha d’assumir en cada moment de la nostre vida. Si estem molt allunyats de la situació teòrica ideal, hauria de servir per fer-nos reflexionar sobre si estem aprofitant tot el potencial d’estalvi o si, per contra, estem assumint més riscos dels recomanables.
