Qui no ha somiat alguna vegada poder viure sense treballar?
Segur que has sentit a molta gent dir la frase “si em toca la loteria em retiro”, potser tu mateix?.
La veritat és que pots està tota la vida esperant un cop de sort !.
Mentrestant, hi ha qui amb molta feina i esforç van acumulant un capital i pensen (pensem) que és possible retirar-se abans de temps i viure únicament d’ingressos passius; concretament viure dels dividends de les accions exclusivament.
La idea és bastant simple, es tracta d’anar confeccionant una cartera d’accions d’empreses sòlides, amb beneficis recurrents i que tinguin una bona política de retribució a l’accionista.
L’ideal és que la cartera d’accions es construeixi amb temps. Acumulant noves accions en fases recessives o de retallades i desenvolupant una estratègia de comprar i mantenir (el famós Buy & Hold).
També es poden acumular uns diners i construir la cartera de cop, però s’incrementa el risc del “moment de mercat”.
Unes quantes reflexions:
- Molts inversors saben que la renda variable és amb diferència l’actiu més rendible a llarg termini amb una estratègia de gestió passiva (Buy & Hold).
- De mitjana, analitzant les rendibilitats històriques de molts mercats de renda variable, sembla que el normal seria obtenir unes rendibilitats d’un 8 a un 8,5% anual, rendibilitats amb la inflació descomptada.
- No oblidem la reinversió de dividends, per tal que funcioni la màgia de l’interès compost. Està demostrat que sense la reinversió dels dividends, amb la gestió passiva, la rendibilitat a llarg termini de la borsa disminueix significativament. Pots pensar que això no hauria de preocupar-te massa si el que vols és viure dels ingressos passius que et proporcionen els teus diners a través de la inversió en una cartera d’accions; dons compte, si vols viure molts anys dels pagaments de dividends, és molt important que el teu capital es vagi actualitzant almenys amb la inflació.
- Molts inversors cèlebres han dit que no hi ha millor actiu per mantenir el valor dels diners en el temps que les accions. Ho han dit després d’analitzar l’impacte de crisis severes com les que van afectar a l’Argentina al començament del 2000 o la que hem viscut a l’Europa perifèrica.
- Pànics, crisis i recessions serien senyals de compra i llavors el marge de seguretat que atorga el preu, pot permetre’t que a part que puguis viure del dividend de les accions, aquestes es revaloritzin per sobre de la mitjana.
D’acord però… hi ha un problema a la decisió d’invertir en uns i altres valors, que és el fet que una companyia pugui canviar la seva política de retribució a l’accionista perquè es descapitalitza, entra en pèrdues, etc. Una empresa que no guanya diners, no serveix de gaire en una cartera per viure dels dividends, perquè no obtindrem cap pagament.
Llavors de tant en tant, també cal fer una mica de revisió de la cartera i vendre aquelles accions de negocis morts que ja no ens generen ingressos.
Per fer això podem fer servir la, també famosa, matriu de la Boston Consulting Group (BCG), si no la coneixes pots fer clic aquí per tenir-ne una idea.
La utilitzaríem per donar sortida o entrada a les accions que deixessin d’estar en el quadrant que ens interessa. Bàsicament, les empreses que ens interessen serien les que estiguessin en el quadrant “Vaca”; són les que s’anomenen “vaques lleteres” ja que les podem “munyir”. Si, ja sé que no és tan fàcil determinar en quin quadrant es troben les empreses, però sempre és millor tenir un mètode que cap.
Resumint, crec que cal revisar la cartera d’accions de tant en tant per donar sortida a les empreses que considerem “dolentes” i entrada a les que considerem “millors”, amb aquesta rotació d’actius deixaria de ser una gestió totalment passiva, però considero que aconseguirem tenir una cartera al més òptima possible.
